Hide Notes 

Slide 1: TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR Curs 2008-09 CEIP La Muntanya Aiguafreda
Slide 2: La Ràdio La ràdio: un treball cooperatiu
Slide 3: La Ràdio La ràdio: és un instrument de comunicació potent amb moltes possibilitats didàctiques ● Promou la comunicació amb l'entorn i el seu coneixement Potencia la cohesió social Facilita el treball cooperatiu Facilita el treball amb les habilitats lectores Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicació ● ● ● ●
Slide 4: Propietats de la ràdio •La immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges. •A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla. •No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives.
Slide 5: La Ràdio La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional ràdio per ones hertzianes. En una època de globalització mediàtica, es consolida la presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat. Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim, però no pel seu abast de difusió, que amb Internet ha deixat enrera el localisme.
Slide 6: La Ràdio En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
Slide 7: Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els seus principis constituents: La ràdio la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de l’emissor. La ràdio fa servir una tecnologia específica que li permet la captura, el tractament i l’emissió de so. La ràdio té en el so radiofònic la substància expressiva bàsica. El so radiofònic s’organitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, és a dir, per l’expressió oral o paraula, la música, els efectes sonors i el silenci. La ràdio s’adreça als receptors, que perceben i interpreten els missatges atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experiència sociocultural. D’aquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos en diem llenguatge radiofònic. El Llenguatge radiofònic.
Slide 8: El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral La música Els efectes sonors El silenci
Slide 9: El Llenguatge radiofònic. La paraula i l’expressió oral. La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa. De les paraules radiofòniques hem de considerar dos nivells expressius: el dels continguts, és a dir, el què es diu; i el de la forma, és a dir, com es diu, com es fa servir la veu i la seva expressivitat sonora. Els textos radiofònics cal que siguin interessants per tal de captar l’atenció de l’oient, però i sobretot, que siguin capaços de mantenir-la, de generar-li interès per seguir escoltant. Els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser: Clars: Redundants: Adaptats als objectius comunicatius:
Slide 10: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Són diverses les qüestions a les que cal atendre per tal de treure el màxim rendiment de l’expressió oral i del seu instrument bàsic, la veu. Per tal de resultar entenedors i pràctics parlarem de dos nivells de treball de l’expressió oral: Un primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte de la veu. Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el domini dels elements que contribueixen a la creació de sentit i a la expressivitat.
Slide 11: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral i la paraula Primer nivell de treball: producció i ús de la veu La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels humans i, òbviament, l’eina bàsica del mitjà radiofònic. Els paràmetres bàsics que constitueixen el so de la veu, i amb els quals ens és possible de descriure quines característiques té una veu, són el to, la intensitat i el timbre. El to Des d’un punt de vista físic el to d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista perceptiu, el to l’associem a la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu.
Slide 12: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral La intensitat Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals. A major obertura més intensitat. Timbre Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la complexitat del so. És l’element identificador d’un so que en marca la personalitat .
Slide 13: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Les tècniques de l’expressió oral, que ajuden a que la parla sigui clara, intel·ligible, comprensible són: la dicció: vocalització i articulació la respiració la velocitat l’actitud
Slide 14: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Segon nivell de treball: creació de sentit i expressivitat sonora L’expressivitat sonora i els valors expressius del to: l’entonació el ritme, La pausa és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor de la veu Les variacions controlades de to, és a dir, l’entonació, també tenen valor sintàctic. El ritme es relaciona amb l’organització dels diversos components sonors i la seva durada en el temps, és a dir, amb el nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no sonora que s’inclogui en el producte radiofònic.
Slide 15: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Tractament i valor expressiu de la intensitat. Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho podem fer de diferents maneres: 1)fent una manipulació fonològica, és a dir, parlant amb més o menys intensitat. 2)Manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon (aproximació o allunyament físic del parlant del micròfon que capta el senyal de la seva veu). 3)Tractament tècnic de la intensitat o manipulació de l’amplitud del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de d’edició. inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional.
Slide 16: El Llenguatge radiofònic. L’expressió oral Tractament i valor expressiu del to En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions fonològiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to s’associa entre d’altres coses amb la descripció de distàncies – tons aguts = més llunyania -, i de colors i textures –tons aguts = colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I també en la construcció de personatges i actituds emocionals: així els tons més greus s’associen a personatges de més edat, de major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por, tràgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges joves, amb inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió emocional.
Slide 17: El Llenguatge radiofònic. La música No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó en el paper que juga com a element del llenguatge radiofònic, i les seves possibilitats semàntiques i expressives en relació a la resta de sistemes. Així, la música pot servir per diverses tasques: La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts, per marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüència, ..
Slide 18: El Llenguatge radiofònic. La música La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el context generarà diferents tipus de separacions o insercions musicals: Sintonia: es tracta d'un fragment musical que apareix a l'inici i al final d'un programa. Cortina: és un fragment musical que determina un període de transició des d’una escena a una altra. Ràfega: és una frase musical, que també pot formar part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un mateix bloc temàtic. Cop musical: és una frase musical extremadament curta o un fragment de dos o tres acords, amb una modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).
Slide 19: El Llenguatge radiofònic. Els efectes sonors Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls (que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que l’oient imagina a partir dels sons que escolta. La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració radiofònica: en general es fan servir per representar mimèticament la realitat Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les mateixes que per a la música. Així els efectes poden servir per organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses, o canvis de seqüència.
Slide 20: El Llenguatge radiofònic. Els efectes sonors Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor. El soroll és un senyal aleatori i no desitjat que és present en el canal de transmissió, en el suport d'àudio... El soroll es pot classificar segons sigui: •Soroll electrònic. •Soroll mecànic. •Soroll en els suports. •Soroll produït per les persones que intervenen en la producció radiofònica: cops als micròfons, a les taules, passar fulls, etc. •Soroll ambiental no específic.
Slide 21: El Llenguatge radiofònic. Els efectes sonors Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden ser: •Sons naturals: són aquells sons en estat pur, com a conseqüència de l'existència dels éssers vius i de la natura, aliens a qualsevol procés tècnic. •Sons creats: són tots aquells que l'acció humana ha introduït en l'espai acústic. •Sons reconstruïts: són aquells sons naturals que podeu enregistrar i repetir a voluntat gràcies a la tecnologia. •Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD que tenen com a finalitat comercialitzar-se.
Slide 22: El Llenguatge radiofònic. El silenci En general els autors defineixen el silenci radiofònic per l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci. Però aquesta absència de so no és una absència real sinó perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci. El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic.
Slide 23: El muntatge radiofònic. El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar, integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del llenguatge radiofònic amb l’objectiu d’obtenir un discurs sonor que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor. Les possibilitats expressives del muntatge són il·limitades. Tot i això, les formes d’organització dels fragments i substàncies sonores es redueixen a dues grans possibilitats: la juxtaposició o organització seqüencial de les formes sonores, és a dir, a la disposició una darrera de l’altra; i la superposició o combinació simultània de dues o més formes sonores
Slide 24: El guió El guió és una estratègia organitzativa que ordena els diferents elements de la producció sonora abans de que aquesta es realitzi. El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el muntatge. Qualsevol guió ha de perseguir: •Identificar tots els elements del muntatge sonor. •Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons. •La planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla... •Els efectes que cal aplicar-hi, si escau •El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre. •......
Slide 25: El guió. Tipus de guions: •Guions literaris. Són aquells en què el text és el més important. Descriuen els procediments de forma literària. Són molt intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un guió. Guions tècnics. Són aquells en què les indicacions tècniques són prioritàries. Probablement només els entendrà un tècnic. •Guions tecnicoliteraris o mixts. Els mixts incorporen la informació textual i tècnica.
Slide 26: El pla d’enregistrament •El guió determina, a part de les característiques de la producció, l'ordre final d'aparició dels sons que composen el muntatge final. Però no té perquè coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons. •El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones entrevistades i la congruència amb la resta d'elements de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors, el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls.
Slide 27: Gèneres i formats radiofònics: Notícia Reportatge Crònica Entrevista Informatiu Magazine Ficció
Slide 28: Gèneres i formats radiofònics La notícia La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que mereix arribar al públic. La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa (dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu), fiabilitat i comprensibilitat.
Slide 29: Gèneres i formats radiofònics La notícia En general és notícia tot allò que no forma part de l'experiència quotidiana de la majoria de les persones Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de sis preguntes bàsiques: •Què ha passat? •Qui ha estat? •Com ha passat? •On ha passat? •Quan ha passat? •Per què ha passat?
Slide 30: Gèneres i formats radiofònics La notícia Elements de la notícia: •L'entrada:on es proporcionen les dades clau del succés informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat i quan. El cos: desenvolupament de les dades presentades a l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves. El tancament: és el resum final on es redunden les dades bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet explicat.
Slide 31: Gèneres i formats radiofònics El reportatge El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis més propers, de manera que, amb totes les dades que ha recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i textos. El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de fonts d’informació.
Slide 32: Gèneres i formats radiofònics La crònica La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc , que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc on s’han produït els esdeveniments noticiables.
Slide 33: Gèneres i formats radiofònics L’entrevista L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més habituals són: -les entrevistes informatives -les entrevistes d’opinió -les entrevistes de caràcter
Slide 34: Gèneres i formats radiofònics Els informatius Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de producte: - programes informatius breus (amb o sense temporalitat): flash informatiu, butlletí. - programes informatius de major durada (amb una o vàries edicions diàries, o altres periodicitats): noticiaris / informatius. - programes informatius especialitzats en temes específics: d’esports, de cultura, de cinema, de política, etc. - programes informatius amb opinió: debat, línia telefònica, tertúlia, humor.
Slide 35: Gèneres i formats radiofònics El magazine El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador. En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.-, així com variacions d’altres formats – tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.-
Slide 36: Gèneres i formats radiofònics Dramàtics Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral. Tipus: Transmissió d'una representació. En directe o en diferit. Radioteatre. Adaptació o bé guió original d'una obra dramàtica. Serial. Novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols. Contes i narracions. Obres curtes d'un o pocs personatges, emesos en una sola sessió :
Slide 37: Gèneres i formats radiofònics La publicitat No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o radiofònic. És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del temps de la majoria d'emissores de ràdio. Hi ha diversos tipus de publicitat: falques, espais patrocinats, concursos
Slide 38: La ràdio a l’escola Formules organitzatives del centre Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llenguatge verbal i el llenguatge escrit. En altres àrees es poden elaborar programes referits a la matèria que es treballa. Els racons i els tallers són unes estratègies molt utilitzades. Tallers per a la realització de programes concrets i també per aprendre l'ús dels aparells. Hi ha molts tipus d'organització del funcionament de la ràdio escolar: - Des de programes que funcionen portats íntegrament per alumnes fins a programes que depenen exclusivament dels adults. - Hi ha centres que ja al matí organitzen la benvinguda a través de les ones radiofòniques o els altaveus del centre. - Els migdies, menjadors i hores d'esbarjo són un altre moment en què funciona la ràdio. - Hi ha centres en què l'activitat radiofònica anirà estretament relacionada amb les activitats docents que s'estan treballant en aquell moment.
Slide 39: La ràdio a l’escola Formules organitzatives del centre L’emissora escolar 1. L’escola es sonoritza a través d’altaveus. 2. Es fa ràdio en un altra emissora: municipal... 3. Es fa ràdio a través d’Internet. 4. S’organitza un comissió de ràdio .....
Slide 40: La ràdio a l’escola Metodologia de treball a l’aula La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el treball per projectes que obliga que siguin els nens els que busquin respostes a les seves curiositats, estratègies de cerca, de presa de decisions i de repartiment de les diferents tasques i rols. És convenient que es treballi cooperativament i col·laborativament, és a dir, hem d'afavorir que els diferents grups equilibrin i adeqüin les feines a les capacitats dels seus components, que hi hagi transmissió de la informació i que la comunicació sigui fluida. Un model de treball col·laboratiu sobre la ràdio: Webquest del CEIP Drassanes http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/femradio/index.htm
Slide 41: Fem un programa de ràdio Organització dels equips El Realitzador Equip Tècnic - Equip de so: música, sintonies,.. - Taules de mescles: - Equip informàtic: connexions,.. - Edició: audacity - Publicació: podproducer, podcast Treball cooperatiu És qui dirigeix el programa de ràdio Guionistes Redactors/res És l’equip que realitza el guió del programa, pensa el tipus de programa, busca els recursos, les notícies, el·labora els guions de les entrevistes, etc.. Locutors/res Són els que llegeixen les notícies, fan les entrevistes, etc.. Treball col·laboratiu
Slide 42: El so a l’aula Curs de formació telemàtic: http://jasper.xtec.net: 7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/materials/tdv33/index. htm XtecRàdio: http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
Slide 43: Bibliografia Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de: Patrícia Lázaro i Pernias Doctora en Ciències de la Informació per la UAB Professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat Recursos per fer ràdio als centres educatius d'ensenyament obligatori a través del servei XTEC Ràdio. © Roderic Villalba i Pitu Martínez, 2003 Curs de formació telemàtic: DV33
Slide 44: Benito Mendoza Dueñas Assessor TAC Departament d'Educació Serveis Territorials a Barcelona II Comarques